Asseguda en un dels bancs del Jardí de les Dues Ribes, Géraldine es mirava l’altra banda del riu amb melancolia. Havia deixat al seu costat la bossa on portava el vi i les copes per compartir el gewürztraminer. Aquell desembre estava sent força gelat, però ella no en tenia, de fred; els records del seu idil·li amb Dirk al creuer pel Mediterrani ja l’havien deixat sense sang. Malgrat tot, el cervell continuava rememorant els dies exòtics de calor gairebé tropical, el sol daurat que feia desaparèixer les ombres, els còctels de pinya madura amb litxi i els sucs de préssec a la vora de la piscina.
    Una altra llambregada a l’altre costat del Rin, la terra del seu amant fugaç. Se l’imaginava acostant-se a ella pel pont per evocar la dolçor dels seus petons càlids i breus.
    —Com estàs? —Élise va tocar l’espatlla de Géraldine i es va cruspir la meitat dels grills de la mandarina que portava a la mà. Després, va continuar el discurs de benvinguda amb la boca plena—. Només tu podies tenir la genial idea de venir a passar fred a la vora del riu… —Va entregar-li una rosa.
    —I això?
    —No preguntis i obre l’ampolla, va.
    Géraldine, desconcertada, va treure les copes i el vi del sac, i va obrir l’ampolla amb decisió, com si destapar-la provoqués l’esclat de quelcom apassionant.
    —Potser que deixarà de fer fred, ara.

•••

Philippe Dreschler Gewürztraminer 2018
AOC Alsace

•••

Coneixes la meva novel·la? Pots saber-ne tots els detalls i explorar un fragment clicant a la portada 🙂 Kà.