Back to Home

Aureo Dulce Añejo 1954 – Petit relat

PERSONATGES

AVET
GARLANDES
BOLES
LLUMS
TIÓ

L’Avet, les Garlandes, les Boles i els LLums romanen a les seves capses en espera del moment de guarnir la casa per Nadal.

Comença la videoconferència.

GARLANDES: Que què…?
AVET: Que aquest Nadal no sortim d’aquí!
GARLANDES: Com? Que no ens podrem abraçar?
AVET: A mi no em miris, que tot és culpa de la pandèmia…
GARLANDES: La pan-què…?
AVET: Sí, una cosa que afecta els humans…

S’afegeixen a la conversa les boles de purpurina i els llums de Nadal.

BOLES: Ens sentiu be? Us veiem, però no us sentim! Què passa que no tenim data per a l’estrena? Tot l’any esperant-la i ara ens deixen empantanades amb tota la purpurina?!
LLUMS: No us queixeu, que almenys no porteu una bateria caducada a dins…!
BOLES: Què ha dit…?
LLUMS: Em sembla que repixa quelcom…
BOLES: Ara, ara.
AVET: Passa que sembla que no se celebren les festes de Nadal aquest any, a casa. Com que no hi ha convidats, no hi ha guarniment… Jo ja tinc els braços engarrotats!
LLUMS: No vull ni pensar com deu estar el tió, amb tots els paquets allà dins… Per cert, no el veig. No s’ha connectat encara, oi?
AVET: No encara.
BOLES: Com pot ser, aquesta desgràcia?
GARLANDES: Qui ha decidit aquesta mesura?! Companyes i companys, manifestem-nos!
AVET: Marit i muller, que argumenten que després de festes es troben purpurina i confeti sota el sofà fins a Setmana Santa.
GARLANDES: Quina bajanada…
BOLES: Doncs presentem-nos al menjador i fem una de ben grossa!
AVET: Molt em temo que ja no hi som a temps de fer soroll… Només falten tres dies per Nadal…
LLUMS: I els nens no hi tenen res a dir?
BOLES: Aquests sapastres? Deixa’ls estar, que l’any passat vam tenir quatre baixes a la companyia per culpa seva…
LLUMS: És veritat… jo gairebé me’n vaig a la deixalleria perquè em van posar les piles a l’inrevés i es pensaven que no funcionava…!
AVET: A veure. No creieu que hauríem de fer un sacrifici per celebrar el Nadal? Fem-ho pels nens, que en cap cas tenen la culpa de ser maldestres, per l’esperit nadalenc i… què coi! Per nosaltres! Donem-nos una última oportunitat per sortir d’aquest confinament de cartró, parlem amb els bessons!

Finalment, el tió també es connecta a la videoconferència.

TIÓ: Eiii, gent!
LLUMS: Ei, ja t’esperàvem! Com va la teva digestió?!
BOLES: On paraves? La cosa no està bé. Ho saps, que ens han anul·lat les funcions, oi?
GARLANDES: No hi ha festes a casa, aquest any. Estàvem pensant de fer una concentració al menjador. Per un Nadal digne a casa!
AVET: Benvingut, tió. Ja ho veus, com estan els ànims. Què et sembla a tu, això de parlar amb els nens perquè ho decorin tot quan els pares se’n vagin a treballar?
TIÓ: Tranquils, nois i noies! Aquest any no s’anul·larà cap representació. Ja els he convençut. Com veieu, he perdut bona part de la panxa…

Tió, tió,
caga torró
d’aquell tan bo
pel pare, per a la mare,
i per a tota la mainada.

Bon Nadal!
Kà.

•••

Aureo Dulce Añejo – 1954
De Muller
DO Tarragona

•••

Coneixes la meva novel·la? Pots saber-ne tots els detalls i explorar un fragment clicant a la portada 🙂 Kà.

Leave a Reply