La multa
Montonega Blanc 2018 • Mas Rodó
Quan van adonar-se que el policia havia pres nota de la seva matrícula ja era massa tard. La il·lusió de la conversa sota el resplendor multicolor de les bombetes nadalenques que penjaven al fanal del xamfrà d’Aribau amb Diputació els va fer oblidar el ritme de la ciutat. Tot s’havia aturat mentre xerraven perduts a l’escalfor de les seves mirades. Allà hi van trobar tot allò que desitjaven: camps erms i vinyes esperançades sota l’abraçada de la boira matinera i de les pinedes que donaven color als turons acaronats pel blau del cel hivernal.
«Ja ho saben, que estan en una zona de càrrega i descàrrega?»
La Carme va remenar a dins la seva bossa mentre l’Oriol abaixava la finestra per contestar l’agent. Va treure el manat de lavanda i romaní que havia collit a prop de la figuera borda que raïa estoica, al costat de les ruïnes de l’antiga masia, i el va olorar pensant en el projecte que estaven a punt de fer realitat al Penedès. Només havien de recordar els passejos pels camps de montonega i de cabernet sauvignon, i també el petó que es van fer recolzats sobre les pedres tricentenàries. La decisió ja estava presa; ho havien vist als pàmpols apassionats de novembre.
Finestra amunt. La multa a la guantera.
«On erem?»
