DIVA
Microrelat basat en històries de barri • Petits Relats bastards
L’home entra al bar. Agafa un tamboret dels que hi ha al costat de la barra i seu, com cada dia, enfront de la bellesa rossa que el sedueix amb una mirada pertorbadora. És difícil saber què pensa, però ell no pot evitar escodrinyar les seves intencions. En realitat, tant li fa què li passi pel cap a aquella deessa, però els cabells voladissos i unes mans incitant-lo a seguir-li el joc no li permeten deixar-ho córrer.
Ella parpelleja indiferent i es palpa un pit repetidament quan ell la convida a una altra ronda sense que cap altre client se n’adoni d’aquella insinuació.
L’home es demana una cervesa i espera que la diva li doni allò que li ha promès amb el seu teatre. Llavors continua la pulsió constant i els ulls clavats en aquell esguard de peix fins a l’anunci de la fi de la partida.
“Insert coin”.
Avui no sentirà el terrabastall de les monedes caient al receptacle.
