Els dosos
L'Esquivirol 2018 • Baldufa Vins
Els matins boirencs de tardor convertien les vistes a la plana de la Cerdanya en una fumarel·la tèrbola i daurada. Els prats groguencs i els grups d’arbres gairebé despullats que els escortaven es fonien en aquella mena de calitja gelada.
—Mira com va, de fina! —va dir en Michel.
La baldufa va giravoltar sobre el terra de pissarra una estona llarga fins que va començar a dibuixar cercles amb el ferro i el costellam va tocar terra. Aleshores la Marina ja s’havia acostat a l’avet que vigilava la planura i desafiava la Tosa d’Alp, que lluïa les primeres nevades de l’any. Li avorria fer ballar aquell tros de fusta i preferia grimpar per les branques de la conífera ben amunt, a prop de les pinyes, com ho feia durant els assajos amb la Colla de castellers a Cal Figarot. Ella no volia ser terceres mans. Ni primeres. La il·lusió de la convidada dels pares d’en Michel era obrir plaça, coronar el pom de dalt i fer l’aleta amb orgull.
L’estada al Pirineu per La Castanyada era un compromís dels seus pares que ella tenia entravessat perquè es quedava sense veure els amics de la colla i perquè havia de seguir-li la veta al fill dels amfitrions. La seva mare, però, era adorable. Cada tarda preparava una infusió d’eucaliptus i farigola mentre el senyor Durand jugava a la petanca amb el seu pare. Així que la Marina, després d’assaborir aquell bàlsam, es divertia enfilant-se a dalt de l’avet que feia de talaia, refugi d’esquirols i de magins somniadors.
—Què jugues? —El nen aixecava una baldufa per sobre del cap i la mirava des de la base del tronc amb uns ulls rodons i esperançats. Era tan infantil…
L’esbufec de la Marina va esborrar el somriure del noi, que es va agafar a una de les branques per mirar de pujar-hi. A ella li va agradar l’atreviment i l’afany amb què es mirava la copa i, després d’observar un parell d’intents, va descendir pels brancs per oferir-li la mà.
—Després la farem ballar. Vine, que veuràs quin paisatge…
Kà Barceló
Juny, 2022
L’Esquivirol 2018 • Baldufa Vins
