Què creus que podries arribar a fer si ho perdessis tot?
La mort de la mare a causa de la cruel malaltia de l’Alzheimer i l’acomiadament de la feina després de disset anys de compromís, al bell mig de la crisi, només seran el principi de tot un seguit d’esdeveniments que duran l’Ivan a perdre-ho tot de mica en mica, i a experimentar una transformació en què l’amor, la inseguretat, la covardia i la rancúnia es debatran en un conflicte que el portarà a tocar fons. Però això només serà el principi d’una singular pugna psicològica que l’obligarà a prendre una decisió despietada.
La història d’una metamorfosi que no t’imagines.
El dimoni sota els meus peus.
Una novel·la de Kà Barceló
Cap a la foscor
Una novel·la realista i crítica que conduirà el protagonista a un precipici que mai no havia imaginat. La por a perdre allò que s’ha aconseguit, el temor a les expectatives dels altres, el pànic a envellir o a no estar a l’alçada de les circumstàncies es configuraran com vertaders obstacles per a la supervivència. I, així com ho fa l’Ivan, tots els personatges aniran desvetllant les seves personalitats, els seus sentiments, i les seves virtuts i defectes a través d’una trama àgil i engrescadora, enmig d’una batalla sagnant d’egos absurds que guarden amb recel els seus temors més profunds.
Còmplices
La novel·la transforma el lector de mer espectador a còmplice d’una història que l’emocionarà i també el conduirà a reflexionar sobre els valors d’una societat en crisi, les prioritats que regeixen les vides de les persones i la manera com es relacionen les unes amb les altres.
La ciutat invisible
Barcelona és una ciutat bella i acollidora, però també pot ser la més cruel de les metròpolis, allunyada de la fascinació que ens provoca l’halo que desprèn, ple d’activitat i brillantor. Els personatges que anem descobrint són tan pròxims com els nostres veïns i tan llunyans com els que malviuen al marge de l’esplendor turístic i pateixen l’exclusió social.
Realisme, crítica social, psicologia i pinzellades de novel·la negra
El realisme amb què l’autora tracta la temàtica de la seva novel·la té el seu origen en la crítica d’una societat que viu al caliu dels convencionalismes, i que exclou a qui no aconsegueix seguir les seves normes. Però tot això no representa un obstacle per a la imaginació, que ens regala moments excitants i reflecteix una evolució apassionant dels personatges, amb una psicologia treballada.
Temàtiques
La rutina i l’autocomplaença d’una societat estructurada es contraposa a la precarietat laboral, la solitud, la prostitució o el sensellarisme, fets que romanen ocults simplement pel fet de mirar cap a un altre costat. Així, els esdeveniments arriben, en un ritme ascendent, a un desenllaç atípic, marcat per la indefectible influència de la novel·la negra.
BOOKTRAILER
«Aquell dia va ser devastador. La trucada des de la residència el va despertar a dos quarts de set. La mare havia mort. Malgrat que l’Ivan ja s’havia anat fent a la idea que segurament moriria aviat, a causa de les complicacions que li havia produït l’Alzheimer, aquella notícia li va caure com un gerro d’aigua freda.
A la tarda, l’Ivan romania assegut a la sala número tres del tanatori Sancho de Ávila, enfundat en un abric de llana. En un racó hi havia el taüt tancat i, a sobre, una corona de flors blanques i un llaç amb la inscripció: “Sempre t’estimaré, mama. El teu fill.”
Malgrat la gelor intensa i l’avís d’onada de fred polar, durant l’hora de dinar havien vingut alguns veïns de l’escala a donar-li el condol, i s’havia sorprès d’algunes de les visites.»
El dimoni sota els meus peus. Fragment del pròleg.
El Twitter de la Kà
Facebook per @ElDimoniDeKa
Localitzacions de la novel·la
Platja del Serrallo. Sant Jaume d’Enveja.
«Aquell missatge sobre el fons de pantalla el va angoixar. Sentia que alguna cosa no havia anat bé, que l’esperit de la desídia havia destruït quelcom important i que el significat de la paraula “perdre” tot just agafava tota la seva dimensió.»
Moll del Dipòsit. Museu d’Història de Catalunya. Barcelona.
«Van anar esquivant els turistes fins a la vora del Moll del Dipòsit i van seure sobre el banc que feia de barana, en un espai que encara quedava lliure, l’un davant de l’altre. L’Estel se’l mirava amb delit i l’Ivan encara no es creia que estava parlant amb ella.»
Rambla del Raval. Gat de Botero. Barcelona.
«A banda i banda del bulevard, tothom romania estàtic als bancs, a les cantonades i a les terrasses dels bars bevent, llegint el diari o remenant els braços mentre xerraven els uns amb els altres.»
Carrer de Tànger. Barcelona.
«I allà el tenia, recolzat sobre la barana del pont que creuava les vies del tren, amb la solapa de l’abric aixecada per fugir del fred i, potser, per preservar la seva intimitat. Semblava mirar amb delit els rails que brillaven sota les llums ataronjades de la ciutat i ella va decidir intervenir en aquell idil·li.»
